En Ferran Llącer junt amb els seus dos fills, Josep Llącer Sallarčs i la seva germaneta Maria, fotografiats amb l'Aviatik a Ca N'Oriac el matķ del diumenge dia 5 d'abril del 1925, havent estrenat el camp d'aterratge al dia anterior.
El nen josep Lącer (Pepito Llącer, dins l'ambient aeronąutic) va continuar en l'afició del seu pare fins pertanyer a la junta directiva de l'aeroclub de Sabadell, tant anteriorment, com també posteriorment, a la guerra civil.

 - Arxiu Josep Llacer   

La llavor de l'aeronąutica a Sabadell:
  
L’activitat ačria a Sabadell fou endegada grącies a la iniciativa d'aquest sabadellenc de nom Ferran Llącer i Carreras, que neix al carrer de Coromines nśmero 73 el dia 4 de desembre del 1893, i mor el 5 de novembre de 1930, en un pis del nśmero 42  de La Via de Massagué.
    Tal com el lector pot cončixer, en Ferran llącer va ser un dels testimonis de l'aterratge d'en Manuel Colomer que, per causa d'una emergčncia de motor del biplą que comandava, aquest pilot va haver d'efectuar en un terreny nomenat Camp del Gorina, lloc situat al cap de munt de la Creu Alta de Sabadell. L'avió era un TH-3 "Le Rhime" amb un motor rotatiu de 8o cv. de construcció catalana, ben inspirat en un disseny del model Caudron G III francčs. 
    En Ferran, un jove emprenedor, apartir d'aquell insospitat esdeveniment, va comenēar a visitar assiduament l'aerņdrom Canudas al Prat de Llobregat, on amb la seva bonhomia i simpatia va fer que s'establisin ferms llaēos d'amistat entre ell i el promotor aeronąutic Josep Canudas, junt també amb la resta dels seus colaboradors i els simpatitzants de la precursora aeronąutica barcelonina que frequantaven aquell pioner aerņdrom.

    A continuació d'aquell primer aterratge a Ca N'Oriac, els inicis de l'aviació a Sabadell es fonamentaren en el Vol a Vela o vol amb planadors, doncs aquesta activitat ačrea era molt més assequible tčcnicament i econņmicament. 
    Aquella colla d'afeccionats, per poder volar es construiren el seu plandor mitjantēant els planols d'un aparell alemnay que els facilitaren els seus amics de La Penya de L'aire barcelonina, de la qual en Ferran Llącer n'era el representant a Sabadell. Més endevant, un altre pioner, en Joan Bonamusa, just acabat el seu curs de pilot el setembre del 1929, va portar a Ca N'Oriac el seu avió biplą Hanriot Clerget adquirit a l'escola d'aviació Barcelona quin director n'era el propi Canudas.
    Des l'abril del 1925, d'enquan en quan, els pilots, tant de l'aerņdrom Canudas com els de La Volateria (l'Aeronaval Militar), s'acostaven a sobrevolar Sabadell i en ocasions prenien terra a Ca N'Oriac. Un terreny que per cert li mancava extenció suficient, resultant l'aterratge un tan arriscat segons bufaven els vents.
    En ferran Llącer, a fi d'interessar als seus conciutadans per l'aviaicó, sovintejant
publicava articles del tema aeronąutic en el Diari de Sabadell. Articles que donaren els seus bons fruits. En Joan Ribalta i Codorniu, pare de qui escriu, grącies a l'incentiu periodķstic d'en Ferran Llącer va esdevenir un entusiasta de l'aviació sabadellenca, fou cofundador del Club d'Aviació de Sabadell el setembre del 1931 i posteriorment membre de la junta directiva.

Redactat en forma de currķculum d'en Ferrąn Llącer trobat a l'arxiu Llącer.