|
Francesc Ortega,
al jardí de casa seva a girona, el dia 9 de març del 2008.
I en Francesc Ortega, havent complit cent quatre anys, ens va deixar també un 13, peró de novembre, del 2021.
Fotot: Pere Ribalta
|
Francesc Ortega i Monasterio és gironí des l'any 1943. L'afició a volar, però, se li va despertar de molt jove, a Madrid l'any 1931, quan amb 14 anys un pilot amic de la família, n'Alfredo Rodríguez del Valle, se'l va endur a Barajas convidant-lo a volar per primera vegada. El bateig de l'aire el va fer volant amb el cèlebre biplà De Havilland Tiger Moth -EC-LLA- (una matrícula de l'època republicana).
Vers l'any 1933, amb 16 anys, es va apuntar a l'Aero Popular de Madrid, situat a Cuatro Vientos, on va continuar volant.
Com sergent de transmissions, durant la guerra va estar en contacta amb els famosos Polikarpov I-16 "Moska" en una base militar prop de València.
Acabada la guerra, es va estalviar fer una altra mili gracies els bons auspicis d'un oncle seu, General de cavalleria de l'exercit de Franco, de nom, José Monasterio Ituarte, que pertanyia a la tercera promoció de pilots d’aviació militars de l'any 1912 amb el títol nº 15.
A Girona, a principis dels 60, sentint la necessitat de reiniciar l'activitat aeronàutica, freqüenta un grup de gironins igualment contagiats per la dèria de volar, i que pel cas, abans de la guerra ja havien organitzat alguna activitat aèria. Més endavant, i posterior a tota una colla d’encontres i vicissituds pròpies d’aquestes iniciatives, creen una Comissió organitzadora de l'Aeri Club de Girona, quina acta fundacional consta del 22 de maig de 1967. La Subsecretaría de Aviación Civil reconeix oficialment l’Aeri Club de Girona l'abril següent. De manera que la Primera Junta Directiva va quedar establerta amb el següent Ordre:
- President: Ferran de Vilallonga i Rossell.
- Vicepresident: Francesc Solés i Perich.
- Secretari tècnic: Francesc Ortega i Monasterio.
- Secretaria General: Enric Forcada i Llorenç.
- Tresorer: Eladi Conde i Pujol.
- Delegat de camp: Pere Vicenç i Cubarsí.
- Vocal 1er.: Antoni Bordas i Costa.
- Vocal 2ón.: Narcis Franch i Juandó.
Tot i haver obtingut l'autorització d'obertura de l'aeroclub per la Sub Secretaría de Aviación Civil, les activitats aèries no varen poder iniciar-se fins el 22 de maig del 1968 a l'Aeroport de Girona-Costa Brava. L'escola de pilots va ser autoritzada el 2 de febrer del 1968.
Els inconvenients que per la funció esportiva aèria de l'aeroclub representava els procediments del tràfic d'aeronaus comercials a l'aeroport gironí, varen aconsellar el trasllat del seu moviment a l'aeròdrom d'Empuriabrava, el qual va iniciar-se el 19 de juny del 1969.
Anys abans de la fundació de l’aeroclub de Girona, en Francesc Ortega s'havia fet soci de l'Aeri Club Barcelona-Sabadell, a on els fins de setmana que podia s'hi arribava amb la Vespa. Fou durant aquest període que, definitivament, va iniciar el curs de pilot civil, curs, però, que el va cloure a l'Aeri Club de Girona, pel fet que, mentre tant, es va posar en funcionament l'escola de pilots a Girona quan es trobava a meitat del curs de Sabadell. Per cert que va continuar sota les directrius del mateix professor, senyor Josep Gorina i Lloveras, doncs, aquest va acceptar la proposta per ocupar la direcció de l'escola d'aviació gironina, on s'hi va traslladar des de Sabadell. El senyor Josep Gorina estava casat amb la senyoreta Sorribas, natural de Banyoles.
La vinculació d'en Francesc amb l'Aeri Club de Barcelona-Sabadell, li permeté organitzar un vol de propaganda per l'Aeri Club de Girona el dia 1 de juliol del 1967. Amb un avió "De Havilland DH-89", el famós Dragon Rapide, pilotat per l'alemany Günter, pilot també de Messerschmitt. Junt amb un grup de companys de l’aeroclub varen sobrevolar la Costa Brava i Girona ciutat per llençar uns 10.000 papers informatius de la creació del club.
Aquell vol va tenir la seva anècdota, doncs, el motor dret del Dragon no acabava d'anar prou a l'hora. Fou gràcies a l'enginyer senyor Murias, cofundador de l'aeroclub, que el va arranjar, podent finalment emprendre el vol. Tot i així, durant aquell trajecte la màquina dreta va fer una mica la murga.
PDF amb una rellevant anècdota musical d'en Francesc Ortega Monasterio
|
