|
Pere Ribalta i Puig neix a finals de l'any 1939 a la
Via Massagué de Sabadell, en el sí d’una família aeronàutica. El seu
pare, en Joan Ribalta i Codorniu, va ser cofundador del
Club
d’Aviació Sabadell entre agost i setembre del 1931, i secretari
del club des finals del 1932, quan el club es va nomenar Aeri Club
de Sabadell i del Vallès, que va acabar sobtadament la seva activitat
el 18 de juliol del 1936, en què es va produir el cop d’estat
franquista que va desencadenar la guerra civil.
Posteriorment, l'aeroclub ressorgí de les
seves pròpies cendres el desembre de l'any 1947, en el que Joan
Ribalta va formar part de la junta directiva del nou Aero Club de Sabadell
com conseller, i de vicepresident des el 1952.
L’octubre de 1953, l'Aero Club de Sabadell es va fusionar amb l’Aero
Club de Barcelona, esdevenint-ne l'Aero Club Barcelona-Sabadell
actual, en el qual Ribalta va passar a ocupar el càrrec de vicepresident segon fins 1979.
Pere Ribalta, amb tres anys i mig d’edat,
va fer la seva “primera experiència aeronàutica”, quan, ajudat pel
seu germà Ramon, es va enfilar en un Polikarpov I 15 “Xato” ocupant
la cabina del pilot i, al cap de poca estona, va saltar a una altra
cabina històrica, la d’un Polikarpov I-16 “Moska” que es trobava al
costat del primer.
Personatges
i avions de les primeres experiències aèries.
Pere Ribalta efectua el seu
primer vol real el dia de Sant Josep de l’any 1951, a l'edat de 11 anys.
L’aparell amb el qual va fer el seu bateig de l’aire, fou un
històric biplà descapotat de dues places, el De Havilland Tiger Moth
EC-AEV, avioneta batejada amb el nom de La Mallorquina per
l'aeroclub que en va ser el propietari anterior, doncs, havia estat recentment
adquirida a l'Areoclub de Balears. El pilot fou en Josep
Gorina Lloveras.
Des d’aquell esdeveniment, en Pere va continuar
volant de passatger amb els avions del club, i també amb aparells
propietat de pilots particulars que el convidaven a volar, amb els que
sempre que va poder aprofitava per aprendre a pilotar. En el 1954,
convidat i guiat pel mestratge del pilot, i a la vegada amic, Jordi
Soler Labbé, va pilotar durant uns quants minuts el bimotor Miles
Gemini EC-ACS amb un breu curset de
pilotatge inclòs. L’experiència fou indescriptible!!!
En aquell mateix any, el pilot Josep Picas
de Manresa el va convidar a volar amb la seva Piper PA-12 Supercruiser de tres places, duran el qual va superar els 4.000 metres d'alçada
mentre sobrevolaven Sant Llorenç del Munt (La Mola) i la Serra de l'Obac.
El senyor Picas en aquell temps es trobava assajant batre el record
nacional d'alçada per avionetes de turisme, rècord que va aconseguir al
cap de poc temps amb una altra avioneta que també era de la seva
propietat, model Monocupé-90 EC-ACV, d'ala alta amb motor radial (en estrella) i de dues places costat a
costat.
En Pere també va estar volant amb el mític De
Havilland DH-89 Dragon Rapide, pilotat per en Francesc X. Gibert i
en Carles Simó.
En aquell temps també construïa i feia volar
aeromodels amb els quals anava “enganyant la gana”, més aviat "fam",
de volar.
Entre els setze i els vint anys, 1956-1960,
mentre esperava poder iniciar el curs formal de pilot, amb una Jodel 65,
feia hores d’entrenament amb el pilot Armand Espinosa de Santos, el
seu "pilot privat". Aquest pilot, va ser el sogre del que
posteriorment fou professor d'en Pere, En Carles Albert Simó Andreu.
Finalment, el més de juny de
l’any 1960 va poder endegar el curs de pilot civil gracies a una mitja
beca de les que el club concedia als afeccionats els quals assíduament havien mantingut la seva constant presència al
camp de vol durant uns quants anys. El curs de pilot costava el capital de 9.000 de les antigues
pessetes, doncs, la meitat; 27 €, va ser la quantitat que va haver
d’abonar el seu pare a l’aeroclub per aquest concepte.
Pere Ribalta va volar sol per primera vegada el
dia 17 d’agost del 1960 amb una Piper J-3. EC-AKQ.
Amb 9 hores i 25 minuts, i 25 vols d’escola totals. El professor va ser en Carles
Simó i Andreu. El setembre d’aquell any va passar l’examen
corresponent. El reconegut, i mundialment
famós pilot d'acrobàcia José Luis Aresti, va presidir el
tribunal examinador.
Per Cert que en Carles Simó i Andreu, junt amb la seva germana Maria Antònia, eren afillats d'un tal senyor Simó qui s'havia casat amb la seva mare Maria Andreu, que els hi va donar el cognom. En la realitat ells eren fills naturals del qui va ser famós polític, cofundador del POUM, Andreu Nin. En Carles ens ho va explicar un dia en una reunió a casa dels meus pares en l’època del meu curs de pilot.
Alguns
dels models d'avions volats per Pere Ribalta com a pilot:
Entre altres aparells com les Piper J-3
de l'escola, Pere Ribalta ha volat Piper J-2 Taylor Cub EC-ALA, el
biplà Bücker 131 Jungmann E3B-339 i la 311, la Stinson Voyager
de quatre places EC-ADT i la EC-AEA, UNA D. H. Moth Minor EC-ACN,
la clàssica Auster Autocrat EC-AHF i la AV-J1 EC-ANI, Piper
PA-14 Family Cruiser EC-BGX (treballs de fotografia aèria, la Piper
PA-18 EC-AMJ, la Morane
Saulnier MS-893 EC-CEK i la Cessna R-Rocket EC-BRT remolcant velers a l’aeròdrom
d’Òdena-Igualadai, l'última a Empuriabrava. La Macchi MB 308
EC-AGN realitzant treballs de fotografia aèria. AISA
I-11-B
L-8-G-123 I EC-AKF I EC-BLC, Jodel D-112 EC-AMY, EC-AOD i EC-AOH. Fairchild
F24-R EC-AJZ. Cessna 170-B EC-AVJ (treballs de fotografia aèria), DC-4 Superskymaster
EC-BMI,
de transport de mercaderies de la ja desapareguda companyia Spantax,
de quan a finals dels 60 hi va volar com a Fly Student durant una
temporada. El comandant senyor Barramco era molt complaent amb en
Pere, permetent-li volar trajectes sencers ocupant el lloc de comadant,
fins i tot sol en cabina en bastants ocasions.
P. Ribalta ha volat, a més dels models descrits,
un perllongat nombre d’altres avionetes, com diferents Piper Cherokee
PA-28 EC-BOV, EC-BQ E, etc. PA-32 SIX EC-BMO, Cesna 152
EC-BEE, D. H. Chipmunk EC-BOI, Gardan
Horizon, EC-BAQ, etc.
L’any 1969 obté la llicència
de pilot comercial.
Algunes dades del seu periple volovelístic.
Pere Ribalta es va fer pilot de Vol a Vela a Monflorite (Osca) el mes de juliol del 1962 on vola
el famós biplaça Kranich II i el monoplaça descapotat Grunau
Baby. El seu vol de distància pel títol de
"C"
de Plata la obté el dia 4 d'agost del 1972 en un vol en el qual va
sortir amb un veler monoplaça Swallow EC-BCO, de l'aeròdrom civil de
Mora de Toledo a la província del mateix nom, aterrant al costat de la
ciutat de Manzanares (Ciudad Real), en un lloc nomenat La Granja de
Cantalejo, cobrint un trajecte de més de 80 quilòmetres de distància.
Un vol de permanència de més de 5 hores l'obté
volant amb el seu Blanik a la serralada de marina sobre del poble de Roses,
a l'Alt Ampordà. Altres vols de cinc hores, aquestos no certificats, també
els havia volat en altres ocasions.
Posteriorment vola a França, sobre la Cerdanya,
a l'aeròdrom situat en el coll de La Quillane, que es troba a una alçada de quasi 1700 metres sobre el nivell del mar, al
costat del poble de La Llagonne-Mont Louis, al Llanguedoc-Rosselló,
Pirineus Orientals, amb Àngel Anglada i Antoni Freixas. Allà
vola models francesos com el biplaça costat a costat C-800 i la
imitació francesa del Grunau Baby, el Nord-1000, i també amb una Fieseler
"Stork" (Cigonya) construïda a França amb motor radial (estrella). En el futur,
Pere Ribalta
aconseguirà varies marques efectuant vols de distancia que,
tenint en compte el material del qual es disposava es va tractar de vols significatius dins d'aquest ordre.
Pere Ribalta esdevé un dels pioners del Vol a Vela Català. Doncs, junt
amb els esmentats companys Freixas i Anglada, i amb Pablo Ayesta, Wolfgang
Knoph i José Luis Pedraza, van endegar a Igualada la secció
del Vol a Vela de l’Aeri Club de Barcelona-Sabadell.
Els primers vols del Vol a Vela català de la postguerra es varen dur a
terme als mesos d'abril-maig de l'any 1965 a l’aeròdrom de Sabadell, amb la presència de tres professors de l’escola de VSM de Monflorite
que, dependents de la Sub Secretaria de Aviación Civil
vingueren amb una Dornier DO-27. Aquests, foren desplaçats en qualitat de
comissaris a fi de constatar les condicions que reunia el material, dos
velers, i les aptituds dels esmentats pilots de veler inclòs en Pere
Ribalta, els quals durien a terme la nova activitat Vol·lovelista.
Aquell diumenge, a l'aeròdrom de Sabadell, amb
la Dornier es varen dur a terme uns quants vols amb els velers: L-Spatz
EC-AYU monoplaça d’ala alta i 15 metres d’envergadura, propietat
de Freixes i Anglada, i el veler biplaça, costat a costat, Goevier
Goe-4 III amb matrícula alemanya, propietat d’Ayesta i Knoph.
Material mínim, aquest, que el Ministerio del Aire exigia per
poder autoritzar l'obertura de la secció de Vol a Vela de l'aeroclub.
Posterior a les esmentades proves de vol, Pere
Ribalta va ser qui, amb el Seat 1500 de l’Antoni Freixas, va remolcar
per carretera el Spatz fins l’aeròdrom d’Igualada, resultant ser el
primer veler privat que trepitjava aquell camp d’aviació. Anys
abans, els professors de Monflorite, amb els velers d'aquella escola,
varen dur a terme un raid des d’allà fins Òdena.
Durant els anys de vol·lovelista, Pere Ribalta
va dur a terme la tasca de monitor a l'escola d'Òdena. Durant aquell
temps va volar velers com: el biplaça, costat a costat, d'escola, Goevier
Goe-4 III,el
biplaça en tàndem d'escola i d'ala alta K-2 EC-BAZ, Wasmer
W-30 Bijave (amb matricula francesa) també d'escola en tàndem i
ala mitjana. L'ala volant monoplaça
Fauwell EC-BNU.
En el 1971 també va fer un vol de distancia sortint d'Òdena i aterrant
a l’aeròdrom d’Alfés a Lleida, 150 Qms, de tres hores de durada. Vol
realitzat amb un L-Spatz d’ala alta, matrícula D-1456.
El diumenge 21 de maig del 1972, Pere
Ribalta efectua el salt entre l’aeròdrom d’Òdena i el d’Empuriabrava,
uns 145 Quilòmetres i quatre hores de durada, amb el seu L-Spatz d’ala
mitjana.
El diumenge dia 24 de setembre del 1973
vola des Òdena a la Cerdanya amb el seu Blanik L-13
estrenat el dia abans, que a la vegada va ser el primer veler català que
es va veure en aquell recent aeròdrom. El vol va durar dues hores i
trenta minuts.
Ribalta obté la qualificació de remolc de
velers amb avioneta, i vola la Piper PA-18 EC-AMJ, la Morane
Saulnier MS-893 EC-CEK i la Cessna R-Rocket EC-BRT.
El 1974 inicia la secció de Vol a Vela de l’Aeri
Club de Girona a Empuriabrava amb el seu Blanik L-13. El setembre del 1982 el
Blanik passa a mans de l'Aeri Popular de Catalunya dirigit
per Enric Pallarès, actualment reconegut per les seves
publicacions com historiador de l'aeronàutica catalana, i constructor
d'avions d'època, circumscrit a la Fundació Parc Aeronàutic de
Catalunya amb seu a l'Aeroport de Sabadell.
Actualment ambdós velers, el L-Spatz i el
Blanik L-13,
junt amb altres glories que en el passat solcaren els nostres cels,
reposen en el magatzem que la Fundació Parc Aeronàutic de Catalunya té
a Viladecans, tot esperant que el futur museu de l’aviació catalana
sigui finalment construït en els terrenys de l’Aeroport de Sabadell, a
fi de ser-hi exposats per a la posteritat. |
