- Epíleg -
  

    El motiu pel qual el projecte no va avançar vers la que hagués estat un transcendent fita per l'aeronàutica del nostre país, no s'ha pogut constatar mitjançant documents administratius o periodístics.
     Solament ens caben hipòtesis per deduir el que podria haver justificat la suspensió del magne projecte aeronàutic.
     La documentació que podia explicar-nos els motius de l'abandó del projecte de part de l'Asociación de Locomoción Aérea, seria en les Actes de la junta, de les quals solament en tenim extractes
publicades a la seva revista, però, que en cap cas se n'hi parla d'una forma concreta.

     
Per una carta datada el dia 7 d'octubre del 1910 que l'alcalde senyor Feliu Griera Dolcet remet al senyor Compte de Belloc convocant a una reunió a la junta d'A.L.A., podrà fe pensar que aquesta des el dia 2 de setembre anterior en que havia realitzat la visita a Sabadell no havia donat fe de vida. 
     
     Una de les causes que va poder ser clau per la desestimació de la idea, va ser la vaga que el mateix mes d'agost del 1910 s'havia iniciat a Sabadell, i que va ser acompanyada en els mesos següents d'una enorme conflictivitat i violència, hostilitats que es vàren perllongar fins a finals del mes de novembre següent, lapse de temps en el qual la vaga pràcticament va aconseguir aturar totalment la producció de la capdavantera industria tèxtil sabadellenca, i també la metal·lúrgica. Inclús va provocar que durant algun temps els carrers de la Vila es veiessin pràcticament absents de vianants degut al risc ambiental, exceptuant, però, les ocasions en què els obrers en atur feien les seves manifestacions sota la coacció de les organitzacions obreres. 
     Aquelles Crítiques circumstàncies també impedien la lliure circulació en pau de persones entre Sabadell i altres viles, la qual cosa va poder fer reflexionar als promotors del projecte aeronàutic, donat que per altres futures vagues que d'aquella naturalesa poguessin esdevenir, no convenia a la important activitat aeronàutica que s'esperava es produís. Aquesta hipòtesi es va fer realitat posteriorment en diverses ocasions. Sabadell va ser un niu de conflictes obrers durant molts anys.

     
     Tot i que sembla que el govern espanyol tenia ja previst un pressupost pel finançament d'un projecte com aquell, que en el cas de produir-se, cal imaginar que Madrid hagués estat preferent, l'alt cost del finançament del projecte en el terreny de la iniciativa privada, tal com era aquella, podia anar molt més enllà de les possibilitats de crèdit que tant l'Asociación de Locomoción Aéria, com les del propi Ajuntament de Sabadell, podien garantir en front de les diferents entitats financeres que hi haguessin pogut intervenir. 
    L'òbit, el dia 9  gener del 1911, de l'Excel·lentíssim senyor
Domingo J. Sanllehy president de l'A.L.A. que era qui tenia a mà convèncer als poders financers que aguessin pogut aportar el respectable cost del projecte, probablement va ser un impediment ben concloent.
     L'obstacle més pròxim al projecte, però, va poder ésser sens dubte, aquella desmesurada vaga que, com s'ha comentat, perjudicava l'afluència de visitants a la ciutat, per la qual cosa, tant els ciutadans barcelonins com els procedents d'altres viles, fos en tren o bé en cotxes de cavalls o de motor, per evitar immiscir-se  en aquell cru conflicte desistien de viatjar a Sabadell.  
     Aquella, va ser una època la qual es va caracteritzar també per l'aparició de vagues en diferents llocs de l'estat, Barcelona i Terrassa no se'n van lliurar, però, en una menor importància, i també a Portugal, França, i a Alemanya. En aquests altres llocs, la baga no va arribar als mateixos extrems com els de Sabadell, que contemplaren mobilitzacions que provocaren l'anarquia i la turbulència social descontrolada. Fets que obligaren a una molt nombrosa i tenaç presencia de les forces públiques per evitar intentar danys majors, exemple de tot això és el fet que a Sabadell el Govern hi va traslladà més de 300 agents de la Guàrdia Civil, a cavall i a peu, que per cert, es trobaven comandats pel Tinent Coronel Sr. Leonci Ponte, un dels membres més actius de l'A.L.A.
     Dels fets comentats en aquestes ratlles la premsa se'n va ocupar durant tot aquell període convulsiu obrer, exeptuant els dies en què, per motiu de la mateixa vaga, els diaris tampoc pogueren publicar-se. 
     A fi que el lector si ho creu oportú pugui avaluar la importància que va adquirir aquella precària situació, a continuació s'afegeixen uns quants exemples: